Les cases angleses tenen una personalitat única que els dona molt valor, ja sigui per la seva estructura, l’escala o l’eixida. Així ho entén l’arquitecta sabadellenca Roser Saus, del despatx SausRibaLlonch, i la casa que mostren les fotografies és un exemple de com es pot aprofitar una casa anglesa per donar-li valor en comptes de tirar-la a terra i fer-ne una de nova.
Els promotors de l’obra que mostren les imatges tenien dues cases angleses al Centre, de costat. Tot i ser de la mateixa època (1900), eren força diferents d’amplada, alçada entre forjats i de la categoria dels materials utilitzats en els paviments, revestiments i altres. Les dues cases estaven connectades per unes portes a la paret mitgera compartida, però les plantes no estaven al mateix nivell, hi havia esglaons i no era el més còmode pels usuaris. Els propietaris de les dues cases en volien una on totes les estances estiguessin ben comunicades, que fos lluminosa i, en definitiva, còmode i confortable.
La solució més simple potser seria tirar-les a terra i fer-ne una de completament nova, però aleshores no mantindria cap identitat. Solució? Un punt intermedi. Només s’ha enderrocat la casa que estava en pitjor estat, mentre que la que estava en millors condicions estructurals (sostres més alts i acabats autèntics com l’escala, paviments hidràulics, claraboia amb vidres antics, etc.) s’ha rehabilitat i adaptat als temps actuals, alhora que s’han fet grans obertures a la paret mitgera de manera que el resultat no són dues cases de costat sinó una sencera, amb detalls que permeten intuir que hi ha una història al darrere.
“No és una qüestió de tirar-ho tot a terra i fer una casa nova o una reforma tal com està, sinó que es pot trobar la manera de mantenir una de les cases amb totes les seves característiques”, defensa Roser Saus. Així, estem davant d’una casa anglesa ampliada, amb la meitat de la part nova feta d’estructura de fusta, un sol material que fa aquesta funció, de paviment i acabat de parets. “A més a més, té un molt bon comportament tèrmic, és molt bon aïllant i és qüestió de fer una casa molt hermètica. El repte era aconseguir que una s’impregnés de l’altra”, unint els forjats, els trasdossats de dintre, els colors, etc.
Pati interior
L’accés al domicili es fa per una porta convencional de la casa anglesa, des d’on es veu el passadís i l’escala al fons, que s’ha mantingut rehabilitada. Però un dels elements més destacats de la casa -també una de les senyes d’identitat de les arquitectes- és el pati interior que permet que entri llum a les diferents plantes de la casa. Aquest pati “fa de llanterna vertical”, diu l’arquitecta. I és que el recorregut de tota la casa es fa amb llum natural al voltant del pati.
El pati interior s’entén “com una ròtula; et permet entendre el funcionament de la casa”. El pati interior condueix a la sala d’estar, a la cuina, i també és l’element central de la primera planta, actuant de distribuïdor entre les habitacions i els banys.
Sala de sis metres d’alçada
Tan important com el pati interior és la sala d’estar, segon element clau d’aquesta casa. Una sala d’estar única, amb un espai diàfan i, sobretot, molt alt -fa una mica més de sis metres d’alçada-, on la llum natural té un protagonisme absolut. No és una sala d’estar convencional, té l’alçada de dues plantes, i això li permet disposar de la llum natural que entra pel finestral que connecta amb el pati exterior, però a més i aquí està la gràcia, també disposa d’un segon gran finestral formant un doble espai.
En aquest doble espai també hi té cabuda una passera que permet accedir a la llibreria de planta primera, a una passera exterior per netejar el vidre del doble espai i a una escala que condueix a la coberta des del mateix primer pis.
