A l’edat mitjana, Sabadell es coneixia com el territori del castell d’Arraona. Era un terme petit, amb cases de pagès repartides a banda i banda del riu i una església parroquial. Posteriorment, es va formar un nucli de població al pla del marge dret del riu, que va agafar el nom de Sabadell.
Van ser propietaris del castell diverses famílies importants com els Òdena, els Montcada o els Pinós, entre d’altres.
El castell apareix documentat per primera vegada el segle XI, tot i que el terme d’Arraona es menciona ja a mitjans del segle X. Era l’enclavament dels poders feudals delegats del comte de Barcelona en aquesta zona del Vallès. El castell se situava en un tram de gran importància per la connexió amb la via romana.
Els senyors del castell tenien el domini total de la zona i van ser els promotors del mercat de Sabadell, que es va convertir en el nucli de la ciutat actual. A partir del segle XIV, el castell va formar part del patrimoni reial i progressivament va anar perdent importància davant el creixement de la ciutat. Al segle XVIII estava derruït i gairebé oblidat del tot. Actualment, només hi queden runes en mig de la vegetació de la zona.
