Troballa al Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l’Obac. La darrera excavació de l’IPHES-CERCA i la Universitat de Barcelona al jaciment Simanya Gran ha permès descobrir evidències d’art paleolític. Així, s’han trobat gravats i restes de pigment a les parets de la galeria oest de la cavitat. Si bé no hi ha datacions concretes, les característiques tècniques i temàtiques porten els investigadors a concloure que les pintures corresponen al període conegut com Magdalenià final, fa entre 14.500 i 12.000 anys.
Els responsables de la recerca, publicada a la revista ‘Journal of Archaeological Science Reports’, ressalten que és una de les escasses evidències d’art rupestre paleolític a l’interior d’una cova a Catalunya.
Tres representacions diferents
La troballa de restes d’art paleolític es remunta a una visita feta el setembre del 2020, després de descobrir restes humanes neandertals d’almenys tres individus. En aquell moment es van observar unes restes de pigment, que es van complementar amb noves evidències detectades el 2022 i analitzades fins fa poc.
En total s’han identificat tres representacions diferents. Una d’elles està formada per catorze punts de menys d’un centímetre de diàmetre, pintats en pigment vermell i formant dues línies paral·leles. La segona figura la formen quatre traços discontinus que es creuen entre sí, gravats a dos metres i mig del terra actual. Finalment, la tercera mostra diverses línies paral·leles i pròximes entre si, coronades per un semicercle a la part superior esquerra.
La Diputació de Barcelona recorda que des del 2019 s’han fet diverses campanyes arqueològiques al complex Simanya, el qual inclou la cova del Triangle, Simanya Petita, Simanya Gran, la cova de la Canal i la cova de l’Àngel. La cova Simanya Gran és la més extensa, amb més de 300 metres de recorregut i ha estat una de les cavitats més visitades de Catalunya. L’ens supramunicipal preveu instal·lar tanques per garantir que es pugui tornar a accedir a la cova, que actualment està tancada al públic.
Altres troballes al Vallès
No és l’única troballa important en les últimes setmanes a la comarca. Castellar Vell s’ha sotmès els darrers mesos a una nova fase d’excavacions. Després de 23 anys, s’han executat noves intervencions a l’indret, ara al sector nord del costat de l’esplanada de l’església, en una zona pròxima d’on s’havien iniciat els treballs l’any 2001.
Entre les troballes, dutes a terme per l’empresa Arrago S.L., s’han descobert una vintena de tombes medievals pertanyents a l’època entre el segle IX i XII, i sitges d’emmagatzematge de cereal, una cinquantena en un espai molt reduït. L’arqueòleg Jordi Roig destacava fa uns dies que s’havien trobat més restes de les esperades, a més, en molt bon estat, evidència física i arqueològica que aquest poblat de Castellar Vell era molt potent i productiu.
Troben tombes medievals del segle IX en les excavacions a Castellar Vell
