La matinada de dimarts va morir als 93 anys Rossita Castella i Brossa (1931, Olesa de Montserrat), ànima de les galeries Rovira, del carrer Sant Pere, inaugurades el 3 de març de 1970.
El negoci va néixer per omplir una necessitat artística a Sabadell. Els quadres volaven a les inauguracions de les exposicions. Els artistes de la ciutat hi volien tenir les seves col·leccions, hi havia obres de Lloveras, Ignasi Gil, Torneró, Vila Puig, Jordi Roca, Serrasanta, Jimeno, Albert Carnicé… I la galeria oferia sempre un cop de mà a pintors que començaven. “Si jo veig futur a un artista faré tots els possibles per ajudar-lo”, explicava en una entrevista al Diari de Sabadell el 14 de maig de 2003.
Amb un caràcter bonhomiós, una energia envejable i molta facilitat per als números, la Rossita portava la comptabilitat del negoci. Quan va morir el seu marit, Josep Rovira, va assumir també la part d’exposicions del negoci.
Els artistes la divertien i s’hi avenia a la perfecció: “No t’imagines com és de meravellós tractar amb pintors. No són com nosaltres, jo sempre els dic que no toquen de peus a terra. Tenen una manera de fer com si flotessin a l’espai. T’hi trobes tan bé… No són gens materialistes”, deia més de 20 anys enrere.
La Rossita va ser una gran viatgera que va recórrer Europa i part d’Amèrica, Àfrica i Àsia. Va estar a Xina, Tibet i Austràlia. Potser per això li agradaven els quadres “plens de vida” que, en una paret, “es converteixen en una finestra”. Assídua al Palau de la Música i al Liceu, li encantava la música i, fins i tot, va aprendre a tocar el piano de gran. Tota la vida va ser la ‘Rossita’, tot i dir-se Rosa, perquè quan va néixer setmesona “era ben escarransida”.
Es va casar l’any 1955 amb Josep Rovira, propietari de la botiga de mobles Monty, on havia entrat a treballar un any abans. “A la vida he tingut la gran sort de trobar el Josep”, deia, orgullosa. Es portaven uns quants anys de diferència, però no importava: “Era un home excepcional amb un cor molt jove”, el definia. Cada dia 15 de mes, la llevava amb “un detallet” i quan era l’aniversari de casament, li omplia l’habitació de flors. Van tenir dos fills, el Josep i la Marta.
