[Editorial del 3 de juliol de 2024]
En l’edició d’avui parlem de dos temes relacionats amb la mobilitat que són dos reptes que té la ciutat, en conjunt, des de fa temps. D’una banda, trobar les solucions necessàries per reduir al màxim els accidents de trànsit a tot el municipi i que no hi hagi víctimes –i, especialment, que no n’hi hagi en els diferents punts negres detectats en diferents barris. Això s’ha de perseguir treballant des de l’administració pública, amb control, infraestructures ben plantejades i mantingudes i amb elements de seguretat. Però també, i aquest és el segon repte que té la ciutat, hi ha un element compartit entre l’accidentalitat i la demanda de places reservades per a persones amb mobilitat reduïda (PMR).
Com diu l’arquitecte urbanista Pere Montaña en l’article sobre l’accidentalitat a Sabadell, cal “pedagogia i disciplina”, la qual cosa, en matèria d’accidentalitat, ens fa pensar que a la carretera ja no hi conviuen només els cotxes sinó que hi ha altres elements com els patinets. I, en el cas de les places de PMR, cal que la ciutadania en conegui les seves particularitats i les respecti, així com que les persones que en fan ús siguin les que realment les necessiten, perquè no paguin justos per pecadors. Pedagogia i disciplina per fer entre tots una ciutat més amable.
