Encara en tràmits per constituir-se com a entitat, Monbàsquet Sabadell neix amb la voluntat de teixir un sentiment comú en l’entorn d’aquest esport amb una gran tradició a la nostra ciutat. Com va sorgir la iniciativa? Quines van ser les motivacions? Edi Freixas, amb vinculació amb l’Escola Pia com a exjugador, tècnic i directiu; Jordi Ribera, exjugador de l’Escola Pia i Sant Nicolau, i Carme Martínez, exjugadora i artífex de la història APB femení, ens expliquen l’origen i els objectius de Monbàsquet Sabadell. “Podríem dir que és una plataforma o un col·lectiu, però per una qüestió burocràtica ens hem de constituir com a una entitat”, matisen. De fet, ja estan tancats els Estatuts i en marxa el procés amb la Generalitat per fer-ho oficial.
Relleu generacional. El punt de partida neix en “les trobades que han fet els últims 23 anys un grup d’exjugadors, directius i gent del bàsquet de l’entorn de l’Escola Pia. Aquestes persones s’han fet grans, la majoria estan al voltant dels 80 anys, i ens van demanar que agaféssim el relleu en l’organització. A partir d’aquí, vam muntar un grup de voluntaris i ja s’ha fet la primera trobada”, explica l’Edi.
La cita va reunir un centenar de persones al restaurant Cooper del Club de Tennis Sabadell i amb algunes novetats. “Vam decidir canviar el format i fer un sopar més distès, a peu dret, i amb un detall molt important: la incorporació de les dones, fins ara oblidades. Des del 1940 es jugava a bàsquet femení a Sabadell i no tenia sentit que no participessin. De fet, van ser les més motivades en aquesta primera trobada”, diu la Carme.
Oberts a tothom
Precisament, un dels manaments bàsics de Monbàsquet Sabadell és la inclusió de tothom en el seu projecte. “La idea és aglutinar tot el bàsquet sabadellenc, que la gent tingui més sentiment de ciutat en l’entorn del bàsquet. Volem unir, mai separar. Que ningú ens vegi com un club o un rival. No va d’això aquesta plataforma. Volem ser molt transparents amb tots els clubs de Sabadell. És una ambició de ciutat i de societat”, manifesten amb rotunditat els protagonistes.
De moment, el grup directiu està integrat per vuit persones que esperen augmentar amb el temps. “Estem oberts a rebre propostes i tota mena d’iniciatives amb l’objectiu de fomentar el bàsquet a la ciutat”.
L’exemple d’Elías Argüello
El Jordi Ribera insisteix en un fet clau: “hem de recolzar-nos en el passat i treballar pensant en el present i el futur. Un bon exemple pot ser el que va protagonitzar l’Elías Argüello, un professor que va arribar amb la seva família a Ca n’Oriac i va promoure el bàsquet i l’esport al barri en la dècada dels setanta i vuitanta. Va canalitzar els joves a través de l’esport en una època molt complicada, fent una feina impressionant. Nosaltres no ho tenim tan difícil, però pensem que cal canviar coses del present que no funcionen per poder tenir un futur millor”.
Algunes de les persones homenatjades en la primera trobada de Monbàsquet Sabadell / J. Cusidó
Una de les idees és la creació d’una base de dades amb les persones que han teixit durant tants anys l’entorn del bàsquet per poder tenir un feedback efectiu amb ells i enriquir els projectes que es volen engegar. “Hem d’estar agraïts a tota aquesta feina i, de fet, en la nostra primera trobada vam atorgar guardons a cinc històrics impulsors del bàsquet a la ciutat: Andreu Clapés, Quim Domènech, Josep Masip, Pepe Prat i Pere Olivé, aquests dos últims a títol pòstum”.
2027 a l’horitzó
Al cap ja tenen una data important: el 2027. Es complirà el centenari del primer partit de bàsquet jugat a Sabadell, que va enfrontar el Centre d’Esports i l’Europa de Barcelona, amb victòria gracienca per 4-10. Monbàsquet Sabadell té al cap diverses iniciatives per involucrar el bàsquet local i organitzar un programa d’activitats commemoratives. El repte seria convertir Sabadell en un futur pròxim en la ciutat del bàsquet català.
