Sabadell té inventariades gairebé 1.500 places d’aparcaments reservades per a persones amb mobilitat reduïda (PMR), repartides per diferents carrers dels barris de la ciutat. D’aquestes, 150 són genèriques, amb l’objectiu de millorar l’accessibilitat del col·lectiu i les famílies. La resta, són sol·licitades per ciutadans que tenen alguna situació de discapacitat -o en el seu entorn més pròxim-.
El volum d’aquests llocs s’ha incrementat notablement en l’última dècada. La xifra pràcticament s’ha duplicat -769 l’any 2019- en cinc anys, amb una mitjana d’uns 150 nous aparcaments pintats cada any. L’Ajuntament gestiona 400 sol·licituds anuals relacionades amb altes, modificacions o baixes en aquest àmbit. Un fet que obliga a reorganitzar l’espai públic i que, alhora, obre el debat sobre com es canalitza l’increment de places.
Vanessa Sánchez, portaveu de l’associació ‘Todos somos Dylan’ de Sabadell, ha recollit en els darrers anys el neguit de famílies que es veuen obligades a demanar una plaça. “Fins que no passes a necessitar-ho, no t’adones de les dificultats que comporta”, avisa, apuntant assignatures pendents a la ciutat. D’una banda, des del punt de vista del civisme de la resta de conductors, però també en l’àmbit institucional, amb un procés que creu millorable. “Dedueixes que qui té la plaça la necessita, però, sovint, no saps si se li està donant realment utilitat. En poden haver quedat de buides, per persones que potser ja no les necessiten, malgrat que continuen allà”, radiografia. Una visió que és compartida per altres veïns de diverses zones, que demanen que es revisi el mapa actual de places per garantir que continua existint la necessitat d’un veí, sense perjudicar la resta del col·lectiu.
Un procés ple de burocràcia
L’Ordenança Municipal de circulació de vianants i vehicles vigent a Sabadell fixa que les places d’estacionament reservades a persones amb mobilitat reduïda se senyalitzaran amb el símbol internacional d’accessibilitat pintat a terra i un senyal vertical de prohibició d’estacionament. Aquestes places podran ser personalitzades amb el número de matrícula. Per obtenir l’acreditació, s’ha de presentar un formulari a l’Ajuntament, que ha de resoldre el tràmit en un termini màxim de dos mesos, que es pot allargar dos més en cas que no hi hagi notificació expressa de la resolució dins d’aquest període. Amb tot, diversos sol·licitants alerten que els terminis són en realitat molt més llargs.
Places per a persones amb mobilitat reduïda | Victor Castillo
“Costa moltíssims anys. El meu fill té una discapacitat de naixement. Fins als set -en té nou- no ens van donar la placa perquè pensaven que podia recuperar mobilitat. Passes molt temps caminant sense rumb“, avisa la Vanessa, que ho ha experimentat en primera persona amb el Dylan. Altres familiars de l’Escola Francesc Bellapart de Sabadell es troben sense targeta de mobilitat reduïda i amb entrebancs burocràtics, previs a obtenir el distintiu en el vehicle. Un exemple és el de la Mya, de quatre anys i amb una malaltia minoritària. En fa dos, volien fer-li la valoració, però aleshores no es va calcular el barem de mobilitat perquè era molt petita. “Té un 35% de discapacitat declarada, però, en realitat, és més”, exposa la Montse, la seva mare, immersa en ple procés per acreditar-ho i aconseguir petits ajuts en el dia a dia.
Fins que no s’especifiquin les dificultats en la mobilitat, lamenta la mare, no pot pintar una plaça al carrer ni aparcar als llocs reservats genèrics. “No és que posin traves. És que és tot massa burocràtic”, coincideix. “Fa un any que esperem resposta. Vivim a un carrer al costat d’un local amb persones amb discapacitat. Tot el tram està ocupat amb ambulàncies, recollida de nens… I acabo aparcant a cinc minuts de la porta, amb el que suposa per les particularitats de la meva filla”, analitza sobre la situació, enquistada.
Crítica a la ciutadania
La mida de les places pot variar segons les característiques dels vehicles que transporten les persones o segons les seves necessitats funcionals. La Vanessa explica que un cop es dona la marca del cotxe, es prenen les mesures pertinents i s’especifica, si cal, l’espai per baixar una cadira del cotxe. Amb tot, però, sovint els metres resulten insuficients. “Hi ha gent que aparca en el tros de la cadira. I és un problema. No entenen que no és un espai de regal. Cada dia ens hi trobem i no pots dir res. No en tens prou amb això que et trobes gent que no mostra respecte”, critica.
Places per a persones amb mobilitat reduïda | Victor Castillo
En tots els casos, confessen, no t’adones de les dificultats existents fins que t’hi trobes. Per això, apel·len a la responsabilitat. La insolidaritat ciutadana té també impacte en les places genèriques, que titllen com un “desastre” per culpa de l’incivisme. “Molts cops, acaben sent llocs d’espera, de càrrega i descàrrega, per a vehicles sense necessitats especials”, alerten.
La lluita és diària i la frustració apareix sovint. “Aquest món no està preparat per als nostres fills, però els familiars mourem cel i terra per deixar un món millor per a ells. La discapacitat pot entrar en qualsevol moment a la teva vida. Per això, cal que tots tinguem empatia”, tanca la Vanessa.
