Escoltat per cadenes comercials, l’edifici passa completament desapercebut, a la Rambla 63-65. Ningú no reconeix la Casa Domènec Buxeda. Però el 1868 va ser la primera obra signada de l’anomenat ‘arquitecte de Nova York’, el valencià Rafael Guastavino (1842-1908).
Va ser el primer projecte d’un geni que va expandir als Estats Units la volta catalana i les seves variants i que va deixar el seu segell en la Grand Central Station, la Biblioteca de Boston, el Carnegie Hall, el Museu Nacional d’Història, l’edifici del Tribunal Suprem o l’Escola de Guerra de l’Exèrcit de Washington. La companyia que va crear –que va continuar després de la seva mort– va construir un miler d’edificis.
I aquest fil invisible que uneix Nova York i Sabadell no es coneixeria si no fos per una troballa de l’arquitecte sabadellenc Josep Llobet Bach, que el periodista sabadellenc Plàcid Garcia-Planas va recollir a La Vanguardia. Llobet, que és un gran coneixedor del patrimoni arquitectònic de Sabadell, va descobrir la relació entre Guastavino i els Buxeda llegint la biografia novel·lada de l’arquitecte, A prueba de fuego, de Javier Moro.
