Cap a les quatre de la matinada del dia 1 de juliol del 1954 va tenir lloc un aparatós accident automobilístic, a cinc quilòmetres de Sabadell, a la carretera de Molins de Rei a Caldes de Montbui, l’actual C-1413a. Un succés que va tenir el tràgic resultat de tres morts i vuit ferits, algun d’ells de gravetat. L’accident es va produir dins del terme municipal de Sant Quirze del Vallès, aleshores San Quirico de Terrassa, quan tornaven a Sabadell, en autocar, els membres de l’Orquestra Muixins, que havia actuat aquella nit a la Festa Major de Rubí. Per alguna causa, en agafar un revolt, el vehicle va sortir de la carretera i va caure per un estimbat i va fer voltes de campana. Traslladats immediatament els ferits en altres cotxes a Sabadell, se’ls va donar l’assistència mèdica necessària, sense poder evitar la mort d’un dels que havia resultat greument ferit, Josep Monné, de 76 anys. Els altres dos morts foren Antoni Mata, de 66 anys, i Pere Figueras, de 74. Els diversos músics ferits van ser hospitalitzats a Sabadell, dos d’ells, Jaume Casademunt i Rafael Font, amb ferides greus.
Ja fa setanta anys d’aquell infortunat esdeveniment. Curiosament, els diaris que informaven de la notícia posaven molt èmfasi que els morts tenien més de 65 anys. Durant molts anys aquell punt de la carretera va ser conegut popularment com el “revolt de la mort”. Un testimoni viu d’aquell accident, el senyor Francesc Vañó i Casas, a l’edat de 93 anys recorda amb exactitud aquell greu infortuni, del qual afortunadament en va sortir il·lès.
“L’Orquestra Muixins és la més antiga de Catalunya. La campanya musical de l’Orquestra Muixins ha estat una cadena d’èxits creixents en les diferents actuacions en què intervé. En teatre és, sens dubte, l’única orquestra comarcal que pot oferir la més absoluta garantia de seguretat per la seva llarga pràctica i experiència en el gènere. I ho prova el fet d’ésser sol·licitada pels millors mestres directors d’òpera i sarsuela, sota la batuta dels que han actuat moltes vegades”. Així s’expressava el senyor Josep Costa i Comellas, conegut per Marata, que era primer violí i representant de l’Orquestra Muixins, als quals sol·licitaven els serveis de l’orquestra.
Jaume Nonell
Per les dades que es coneixen, els Muixins va ser la primera cobla de Sabadell. Fundada, en principi i de forma oficiosa, pel terrisser Pere Muxí, del carrer de la Salut, l’any 1793, i que va tenir seguiment i continuïtat per part dels seus fills Pere i Baptista Muxí Marcet. La cobla va prendre el nom de la família fundadora. Aleshores, aquells grups musicals rebien el nom de cobles, però que no s’han de confondre amb les posteriors cobles destinades, només, a les sardanes. La primera de les quals a Sabadell va ser la dels Fatxendes.
Durant la Guerra del Francès, els músics eren obligats a rebre les tropes espanyoles i per aquest motiu no eren ben mirats pels francesos per culpa d’unes cançons al·lusives i, per això, Pere Muxí va ser empresonat. El seu pare era terrisser i els fills van seguir l’ofici patern. Quan van formar la cobla vivien al carrer de Sant Antoni, al centre de Sabadell, i allà els germans Muxí, l’any 1810, la van fundar oficialment. A la façana hi havia hagut una placa que ho commemorava. Els assajos eren una delícia per als veïns del carrer. Un conjunt com aquell, en aquella època i en una vila com Sabadell, havia de produir íntima satisfacció i per aquest motiu la cobla es popularitzà en poc temps.
La cobla la formaven cinc músics: en Pere, director i violí, en Baptista, clarinet, un cornetí, un baix bucsem i un contrabaix. Actuaven a totes les festes i cerimònies d’aquell temps: saraus, oficis de festa major i enterraments.
Els germans Muxí van formar part de la cobla fins a una edat avançada. Només un dels seus fills, Joan, fill d’en Pere, va estudiar música, però no va formar part de la cobla. Va ser aproximadament el 1860 que Josep Ubach, gendre de Pere Muxí, va ampliar a onze músics l’orquestra que es donaria a conèixer amb el nom dels Muixíns. Llavors hi havia, a més de Josep Ubach, els germans Soler, coneguts pels Frais; Rafel Bru Quart de Nou; Tomès Ustrell El Maset; Joan Cirera Jan Parallé i Domènec Moratonas El Gall, qui portava l’orquestra i era considerat el millor contrabaix de festa major de Catalunya.
Segons el testimoni de Marian Burguès, la segona meitat del segle XIX, Sabadell es dividia entre els partidaris dels Muixins i els partidaris dels Fatxendes. Aquestes dues orquestres sabadellenques eren molt populars i, ben conegudes, arreu de Catalunya.
Jaume Nonell
Hi ha una simpàtica anècdota, inclosa en el llibre de Jaume Nonell i Lluís Subirana, Els Fatxendes, una gran orquestra de Sabadell, segons la qual, el bisbe, doctor Josep Morgades, després d’escoltar els Muixins, va dir: “A Catalunya és més conegut Sabadell per les seves orquestres, que pels panyos de les seves fàbriques”. La cita correspon a Joan Montllor i Pujal.
Ja el segle XX, els Fatxendes van tocar arreu de l’Estat espanyol i, fins i tot, van travessar l’Atlàntic, mentre els Muixins no van sortir de casa nostra. L’Orquestra Muixins es va especialitzar en la modalitat d’amenitzar la part musical de les obres líriques, especialment sarsueles, feina que es va convertir com a insubstituïble i gairebé única. La nit de l’accident havia actuat a Rubí i havia interpretat La Dogaresa, sarsuela de Rafael Millán Picazo i Antonio López Monís i que els havia aportat molt d’èxit. Precisament per aquesta raó en formava part el senyor Francesc Vañó, músic de trompa, un dels pocs professionals d’aquest instrument que hi havia a Sabadell. Només formava part de l’Orquestra Muixins per les actuacions líriques, no ho feia pas en balls i cerimònies. Explica el senyor Vañó que en acabar la funció lírica, un dels artistes que hi treballava, de nom Antoni Mata i veí de Sabadell, a la plaça Clavé, els va demanar de tornar amb ells amb l’autocar. Hi havia lloc suficient i va viatjar amb els músics i, ves per on, va morir a l’accident.
El senyor Francesc Vañó, a més de ser músic, treballava a cal Martí dels autobusos, d’aquí que conegués el conductor del microbús, un xofer que havia treballat a cal Martí, però que també havia conduït camions de transport de peix i que li agradava córrer.
Es deia que aquell accident havia estat la fi de l’orquestra, però no va ser així, va actuar encara uns anys més amb la direcció del senyor Jaume Casademunt. Hi havia notícies que el maig del 1959 la llorejada Orquestra Muixins, iniciava les seves activitats de la temporada el dia 15 a Sant Quirze; el 17 a Sant Llorenç d’Hortons; els dies 29 i 30 a Cornellà, per acompanyar la Companyia de Zarzuela de Luis Calvo; el dia 28, a Santa Maria de Barbarà, i el 13 de juliol a Pallejá, amb la Companyia del conegut primer actor Arteaga.
Jaume Nonell
La fi de l’Orquestra Muixins va esdevenir amb la mort del seu director, el senyor Jaume Casademunt. El diari Sabadell publicava el dia 23 de novembre del 1968:
“Dimecres passat va morir a la nostra ciutat un sabadellenc de cor, un home exemplar que es deia Jaume Casademunt. La seva mort va impressionar vivament tots els sabadellencs malgrat que per la seva avançada edat, 91 anys, ja poca cosa podia esperar d’aquesta vida.
El senyor Casademunt havia dedicat tota la seva vida a la família, a la feina i a la música. Amb el seu violí l’havíem vist a tot arreu, als balls, als concerts o davant d’una representació d’òpera o sarsuela. El senyor Jaume havia conquerit les simpaties de tots els qui el coneixien i el tractaven. Era el que es diu una bona persona a l’expressió més sincera de la paraula.
La seva tasca a la música era tan intensa que en certa ocasió va merèixer la Medalla de Plata de la Ciutat atorgada amb justícia pels seus mereixements.
Va ser un gran propulsor de la llorejada Orquestra Muixins de la qual era director des de feia molts anys i molt ens temem que amb la mort del seu director, desaparegui també aquesta prestigiosa orquestra, que tanta categoria va donar a la ciutat de Sabadell, en l’aspecte artístic-musical. Si no es presentés una inesperada reacció, diríem que l’Orquestra Muixins, ha mort amb el senyor Casademunt.
En aquest moment ens ve a la memòria el tràgic accident de carretera que van patir els components de l’orquestra a conseqüència del qual en van morir dos components i també l’actor senyor Mata, que per tenir el domicili a Sabadell tornava a l’autocar dels músics. El senyor Casademunt va patir diverses ferides de gravetat, però no va trigar a refer-se i a ocupar-se novament de les seves activitats. En aquells moments tristos, el senyor Jaume va ser objecte de demostracions de simpatia i de felicitació per haver superat les greus ferides d’aquell tràgic accident”.
