El 55% de les agrupacions censals de Sabadell (22), se situen per sota l’índex socioeconòmic territorial. L’IST concentra la informació de situació laboral, nivell educatiu, immigració i renda de totes les persones que resideixen en cada unitat territorial –màxim de 20.000 habitants–, a partir de sis indicadors: població ocupada, treballadors de baixa qualificació, població amb estudis baixos, població jove sense estudis postobligatoris, estrangers de països de renda baixa o mitjana i renda mitjana per persona.
A Sabadell, segons les darreres dades de l’Institut d’Estadística de Catalunya (Idescat), les diferències en relació amb el nivell socioeconòmic dels barris s’han incrementat, respecte a la prepandèmia, i en el conjunt de la ciutat s’ha reduït 0,4 punts, passant del 97,5 al 97,1. L’any 2019, les agrupacions censals que engloben el Centre (Ajuntament-Maristes, Escola Pia-Hostafrancs, Museu d’Art-Imperial), l’índex, de mitjana, se situava 23,3 punts per sobre el valor de referència per a Catalunya (100) i 58,4 més respecte del barri de Can Puiggener. L’any 2021, la diferència ha crescut dos punts fins a situar-se als 60,4 punts. “És un tema estructural, que es produeix des de fa diverses dècades. En aquest barri s’hi concentren sabadellencs amb ingressos baixos, i on l’habitatge és una mica més assequible, que fa que es vagi generant una relació entre la segregació i el capital social. Costa molt fugir d’aquestes dinàmiques, i per revertir-les calen polítiques públiques transversals”, apunta la sabadellenca Dolors Martín, membre del Col·legi de Professionals de la Ciència Política i de la Sociologia de Catalunya, i màster en ordenació del territori i postgrau en migracions contemporànies.
A excepció de l’agrupació central (Centre, Ajuntament-Maristes), les vint-i-una restants han vist disminuït lleugerament el seu índex, entre un i dos punts, i en onze d’ells, que engloba una quinzena de barris, el percentatge amb estudis baixos (segons l’Idescat correspon a la població de 20 o més anys que és analfabeta o té estudis de primària), és superior al 20% i la renda mitjana per persona no supera els 12.800 euros: “Hi ha diversos factors que es poden associar a les desigualtats, però un d’ells, que és molt clarificador, és el percentatge de població ocupada de 20 a 64 anys; a Can Puiggener hi ha un 52% de població ocupada, mentre que al Centre se situa per sobre del 72%, més de vint punts de diferència”, alerta Enrique Ortega, responsable tècnic de l’Observatori del Consell Comarcal del Vallès Occidental.
Per la seva part, Joan Garcia, doctor en Demografia per la Universitat Autònoma de Barcelona i investigador al Centre d’Estudis Demogràfics, afegeix que per revertir aquesta tendència caldria “distribuir millor la població i no fer que les persones amb les rendes més baixes estiguessin en un mateix indret”, malgrat que reconeix que, en el cas de Sabadell, “els IST més baixos es troben a barris molt perifèrics, fet que dificulta fer un procés de gentrificació en aquests barris per atraure que la gent que té rendes més altes se senti atreta per venir en aquestes zones”.
A banda del barri del centre, les agrupacions censals que inclouen els barris de Gràcia, Can Llong – Castellarnau, La Creu Alta, Sol i Padrís – Nostra Llar, Eixample i Covadonga, se situen per sobre la mitjana catalana, amb una població ocupada per sobre el 66% i una renda mitjana per persona superior als 14.100 euros. “Estem anant cap a un model polaritzat. Soc optimista, perquè a tothom s’educa per igual i poden sortir oportunitats, però si continuem així, les generacions futures ho tindran molt complicat”, assegura Martín.
Sant Cugat i Matadepera
Al Vallès Occidental, hi ha dos dels municipis de Catalunya de més de 500 habitants que tenen l’índex socioeconòmic territorial més elevat el 2021: Matadepera (IST 131,8) i Sant Cugat del Vallès (124,5). La cocapital, Terrassa, amb un IST lleugerament superior al sabadellenc, Castellar del Vallès (111,8) o Sant Quirze (11,8) contrasten amb la situació socioeconòmica de Badia del Vallès (84,8): “La diferència entre Sabadell i Terrassa és mínima, entre dos municipis molt semblants en l’àmbit de característiques urbanístiques i poblacionals. Històricament, Badia del Vallès ha estat una ciutat dormitori, sense massa serveis. La població ocupada no arriba al 60% i per revertir la tendència cal canviar el model, perquè sinó és un peix que es mossega la cua”, afegeix Martín.
