Un projecte integrador a través de l’esport: això és l’Escola de Futbol La Caserna. La iniciativa va sorgir el 2017 a través de l’exfutbolista de Barça o Ajax, Oleguer Presas. L’objectiu era crear un entorn segur i no competitiu per a educar i inculcar valors a partir del futbol. Des del seu naixement, La Caserna ha crescut molt. “Vam començar amb un grup de deu infants que jugaven a l’antiga ubicació de la Caserna de la Guàrdia Civil, d’aquí ve el nom. Actualment, comptem amb uns 10 grups de diferents edats, des dels 4-5 anys fins al sènior, amb uns 25 esportistes cada grup”, explica el Jose Luis, formador a La Caserna.
El projecte s’autodefineix com a mixt, autogestionat, feminista i popular, però el centre de tot són les cures. “Els transmetem als nens que quan fem esport hem de cuidar-nos a nosaltres mateixos, hem de cuidar els companys, les famílies i també els de l’altre equip. És una premissa cabdal per a nosaltres. Juguem sempre sense àrbitre i un dels objectius és que quan hi ha un conflicte siguin els mateixos infants els que ho resolguin. Evidentment, els donem eines i estem sempre presents. Fem cercles per parlar i dialogar del que passa al partit, al principi, final i sempre que sigui necessari”, apunta.
Una imatge d’un entrenament de La Caserna. /CEDIDA
Dins el col·lectiu de La Caserna s’organitzen per comissions. Hi ha la comissió de projecte, la de benvinguda, la de logística, comunicació, els formadors i l’organització de partits. Com a particularitat, els equips de l’escola no juguen a cap lliga, únicament disputen amistosos. “Juguem com a mínim un per trimestre amb equips amb filosofies i valors similars als nostres”. No obstant això, no es tanquen la porta a participar en alguna competició en el futur. “Els infants ens diuen que els agradaria jugar més partits. Ho estem estudiant i, com som un projecte autogestionat, decidirem entre tots. Si entrem en una lliga serà de les del Consell, que també fomenten els valors i no tant la competitivitat”.
Per la pandèmia van haver d’abandonar el lloc original situat a la caserna. Així va sorgir una altra de les grans lluites del col·lectiu. “Ens hem adonat que falten espais per jugar a futbol tranquil·lament. Ara estem fent l’activitat a diferents escoles: la Ribatallada, el Samuntada, també fem algun entrenament a l’Olímpia, fins i tot al carrer… Hem de reivindicar aquesta falta d’espais“. I una altra de les metes de la iniciativa és trobar més noies per jugar. “Volem fer una crida perquè veiem que a mesura que avancen les edats, els equips són menys mixtes. Ens agradaria comptar amb més noies i les animem a formar part del projecte”.
Una imatge d’un entrenament de La Caserna. /CEDIDA
El passat mes de maig, a més, van rebre un reconeixement a la Festa de l’Esport. L’Escola de Futbol La Caserna va ser guardonada amb el ‘Premi integració social a través de l’esport’. “És un gran reconeixement a la feina que estem fent i un aparador”. El gran creixement i la bona experiència de l’escola ha fet que la iniciativa traspassi fronteres. “Ja tenim assegurat i en marxa un projecte de Futbol La Caserna a Rojava i al Basur. Que nosaltres pensàvem i què podem oferir a aquests nens amb la situació que tenen, però sí, el futbol és una eina molt potent”.
