L’evolució dels últims anys fa preveure que més de 300.000 persones passaran en les pròximes setmanes per les piscines municipals i La Bassa de Sabadell. Els equipaments esdevenen durant l’estiu refugis climàtics per a molts sabadellencs que troben en els espais d’aigua un lloc on apaivagar les temperatures, cada any més altes. Enguany, el Govern local va decidir anticipar l’obertura de les piscines precisament per fer front a les primeres onades de calor. Després de mesos d’incertesa per les restriccions de la sequera, les piscines d’Olímpia i Can Marcet van encetar el passat 7 de juny la temporada. Totes les instal·lacions ja remullen els visitants, amb l’únic asterisc de la Piscina del Parc del Nord, que obre dilluns vinent després d’haver estat sotmesa a reparacions.
La creixent afluència a les piscines municipals en l’última dècada -de 100.471 el 2013 a 117.572 persones l’any passat-, sumat al notable increment d’assistents a La Bassa -de 145.580 a 196.598 l’any passat, rècord absolut-, obliga a posar la lupa en la convivència. El repte és canalitzar l’augment d’usuaris i garantir el benestar de tots els banyistes, arribats de diversos punts, tant dins com fora de l’aigua.
“Sorgeixen més friccions”
“Els contratemps a l’aigua han crescut en els últims anys”, detecta Fabio Gerschcovsky, coordinador de Serveis Aquàtics a Sabadell, que enceta la seva dinovena temporada a les piscines -ara, centrat només en La Bassa-. Un dels múltiples factors que expliquen els conflictes als equipaments, radiografia, és la multiculturalitat. “Sorgeixen més situacions de fricció per la introducció de nous costums i hàbits a la piscina”, sosté ell mateix, que apel·la al civisme i la tolerància per millorar la cohabitació dels diferents col·lectius.
Un exemple d’aquest nou context és la vestimenta, que en alguns casos genera controvèrsia entre els presents. “Hem d’estar especialment atents a la roba que porten per garantir que es fiquin a l’aigua amb elements permesos”, apunta el coordinador sabadellenc. Sobre això, afegeix, les realitats canvien en funció del lloc on hi ha cada piscina i els seus veïns. “No hi ha els mateixos perfils a Can Marcet que al Parc del Nord”, analitza.
Piscina de Can Marcet, a Sabadell | Victor Castillo
Malgrat que les instal·lacions disposen de protocols visibles per a tots els usuaris, Gerschcovsky remarca alguns punts per millorar els comportaments. En el decàleg, atendre els responsables del lloc, no tirar-se de cap en zones prohibides, no convertir la zona en una guingueta amb menjar i refrigeris i evitar inflables que puguin perjudicar la visió del socorrista són aspectes que cal tenir sempre presents. Tot i que no sempre es respecten, tal com refermen diferents veus. Les corredisses, els salts perillosos o les actituds bel·ligerants es repeteixen, mentre molts dels presents habituals demanen més accions per controlar l’incivisme.
Amb tot, els espais han reforçat els equips de vigilància i seguretat. Després de la pandèmia, s’ha incrementat el nombre de socorristes i s’ha consolidat una figura que per a alguns resulta menys coneguda: els mediadors, que són a totes les piscines de Sabadell -per partida doble a La Bassa, que també compta amb un infermer propi-. Fonts municipals apunten que s’han introduït aquestes noves mesures i eines per afavorir la convivència, alhora, fomentant un intercanvi d’informació més fluid entre el personal dels equipaments i els efectius policials. Amb això, asseguren, es vetlla per un ambient de tranquil·litat i es fa prevenció davant qualsevol possible conflicte. L’objectiu, sostenen, és evitar conductes que atemptin contra l’harmonia a la piscina. Però, alerten, les accions són sempre suficients.
Menys presència policial
Els preus o les dimensions d’equipaments com la Bassa atrauen visitants de la rodalia de Sabadell, despertant algunes queixes que alerten de la massificació en les instal·lacions. En aquest sentit, la percepció d’un creixent incivisme ha provocat que alguns sabadellencs com el Xavier Jordana hagin decidit deixar d’anar-hi. “Tinc quaranta anys i he anat a Can Marcet des que vaig néixer. Sobretot des de la pandèmia, hi ha molts usuaris joves que molesten altres banyistes, jugant a pilota o generant soroll. L’any passat hi vaig anar només un dia”, lamenta.
Aquesta visió contrasta amb la disminució dels serveis de vigilància policial a les piscines. Segons dades de la memòria de Sabadell, els agents van haver d’acudir a una instal·lació en 396 ocasions l’any passat, pràcticament la meitat que en fa cinc (690)-. Així, la tendència dels últims temps mostra una caiguda de la presència del cos de seguretat als diferents emplaçaments, sigui perquè han baixat les incidències greus o perquè hi ha altres responsables encarregats de gestionar-les en un primer moment.
Un procés judicialitzat
Tot plegat, arriba en una temporada marcada pel concurs públic per renovar l’adjudicació dels contractes per la gestió de les piscines municipals -un procés cada quatre anys-. Després que l’Ajuntament licités novament el contracte el desembre de l’any passat a l’empresa que ha gestionat els espais en els darrers anys, la companyia opositora va presentar un recurs, acceptat pel Tribunal Català de Contractes del Sector Públic, impugnant l’adjudicació en considerar que no s’havien valorat tots els criteris fixats.
Fonts municipals descarten valorar la qüestió en ser un procés judicialitzat, deixant que la justícia decideixi. En qualsevol cas, remarquen, “les piscines funcionen amb normalitat”. A l’espera de veure quin recorregut té als tribunals, Gerschcovsky treu ferro a l’al·legació i referma la seva confiança que els diferents equips de treball presents asseguraran que les piscines siguin un espai segur on gaudir de l’estiu a Sabadell.
La Bassa, reclam per a banyistes de la rodalia de Sabadell: per què és atractiva?
