Es pot conèixer Ferran Casablancas i Planell (1874-1960) per molts motius. Per quotidianitat: a través de l’escola o el carrer de la ciutat als quals dona nom. Per ser un empresari d’èxit i l’inventor que va revolucionar la indústria cotonera al segle XX. Per ser president del Banc Sabadell durant 14 anys. Per ser polític de la Lliga regionalista. Per impulsar la Mútua Sabadellenca d’Accidents de Treball. Per crear el Museu de Sabadell i ser membre d’honor de la Fundació Bosch i Cardellach, a més de rebre nombrosos premis. Per ser el primer estranger reconegut per l’Institut Tèxtil de Manchester com a soci d’honor. O, fins i tot, per promoure la portada d’aigua a Sabadell. Indiscutiblement, una eminència. I això que ens deixem part de la seva biografia.
Però és que, a més, pot ser conegut a través de la seva extrordinària nissaga. Per ser pare de Joan Casablancas, que va ser conseller de Banca Catalana i president de la Fundació Enciclopèdia Catalana. O –atenció– per ser l’avi del mític John Casablancas, que va revolucionar el món de la passarel·la fundant Elite Model Management. Se li atribueix ser el descobridor de Claudia Schiffer, Cindy Crawford i Gisele Bündchen, entre altres. Si ens permeteu la llicència: per ser l’avi de les supermodels!
I encara més: per ser rebesavi de Julian Casablancas, vocalista del grup The Strokes i The Voidz. “Catalunya és la terra de la meva sang. Visca Sabadell!”, va cridar enmig de la seva actuació al Primavera Sound l’any passat. Surrealista.
Però pel que no serà mai conegut Ferran Casablancas i Planell, esperem, és per la degradada i, per tant, immerescuda escultura que intenta retre-li homenatge a la plaça del Taulí. A simple vista, un tros de pedra ple grafitis, mig amagat entre els arbres. Algú ha arrencat el cap de l’empresari. Té sort que la seva descendència rondi pels Estats Units i, passejant, no se la trobi mai. Sabeu on és? No, oi? Doncs això.
