L’Hermandad de la Fuensanta va estar de celebració el passat cap de setmana, quan van celebrar la 72a romeria i, per primer cop, les dones van ser les encarregades de treure la verge de la Parròquia del Sagrat Cor, situada a Ca n’Oriac, i on va començar el recorregut. Després d’hores de trajecte amb un gran nombre de peregrins i germans, al ritme de la Banda de Música de Castellar, van arribar a l’Ermita de Sant Julià on la verge va descansar.
Diumenge, finalitza la romeria amb les tradicionals ‘migas’. Darrere d’una romeria multitudinària s’amaga la feina de desenes de persones que treballen tot l’any per a impulsar els actes solidaris i la romeria. El Kevin Alcaide (30 anys) i la Cati Morga (71 anys) són dues generacions unides per la mateixa causa: l’Hermandad, la Verge i l’ajuda a les persones que ho necessiten. La Cati (C) és la membre més gran de la junta i, el Kevin (K), el més jove.
Quin és el teu primer record de la romeria?
C: Vaig començar a anar de molt petita, no tinc un primer record, amb l’àvia i la meva tieta. Tinc 71 anys, els mateixos anys que té la imatge de la Verge de la Fuensanta de Sabadell. Sempre hi he estat vinculada, tot i que mai he viscut a Ca n’Oriac, però ja fa 23 anys que estic a la junta de l’Hermandad. I jo estava a la rereguarda. Mai portava a sobre la Fuensanta. Ja amb els meus fills grans, vaig decidir portar la verge. Com a curiositat, la romeria és un any més gran que jo i, el que va començar sent una entitat d’un grup d’amics, ja no és dels murcians i ara és de tot Sabadell.
Cati Morga, membre de la junta de la Fuensanta / JUANMA PELÁEZ
K: La meva àvia per part de pare va fer una promesa a la Verge, el meu tiet patia un problema de la salut. I la vaig acompanyar, aleshores jo tenia uns vuit anys. Jo no tenia cap mena de fe ni devoció, però em vaig quedar atrapat per la germanor que s’hi respirava. Al principi només pensava a jugar. I, l’any següent, vaig tornar a anar a veure la romeria i em vaig sentir molt ben rebut i ben acollit per gent que no coneixia de res. Em van deixar participar moltíssim. Vaig aconseguir agafar a la verge amb 14 anys, la vaig carregar a les meves esquenes. Ara, soc la persona que s’encarrega de dirigir la part davantera de la verge: em van ensenyar a aprendre que la verge no estigui inclinada, a mesurar, a seguir les línies…
I, tants anys després, continueu vinculats. Per què?
C: És una forma de recordar les meves arrels. Soc catalana, però la meva àvia venia de Múrcia. Això ja no és només de Ca n’Oriac, és de Sabadell, m’agrada sentir-me vinculada d’alguna manera a la terra dels meus avantpassats, vull aquesta connexió Sabadell-Múrcia.
K: La Fuesanta és un nom. La fe va amb un mateix. Per mi, la romeria són 365 dies de l’any, i la visc tots els dies. Alguns joves van a veure partits de futbol i van al bar de cerveses. Jo visc l’Hermandad, fem sortides plegats, tenim moments d’oci… És molt agraït. Avui estic sense veu, a aquesta romeria va venir moltíssima gent, molt jovent… I és tan maco. Pensava que no podria superar la romeria de l’any passat, però ho ha fet. Cadascuna aporta quelcom.
Una anècdota o experiència personal a dins de l’Hermandad.
C: A mi, el que em mou és el vessant solidari de l’hermandad. M’ha marcat des de sempre la germanor, com la gent s’implica, com ho viuen, com ajuden a tothom qui ho necessita. És maquíssim.
K: Em caso, i seré pare, gràcies a estar vinculat a l’Hermandad. Vaig conèixer la meva dona gràcies a l’agermanament amb la Confraria de Badia. Necessitaven portants i m’hi vaig oferir. La vaig conèixer, ens vam enamorar i aviat serem pares.
Kevin Alcaide, membre de la Fuensanta / JUANMA PELÁEZ
Una experiència emotiva que us hagi colpit.
C: Recordo una noia que estava necessitada i va acudir a nosaltres avergonyida i plorant. El que hem d’entendre és que tots som persones i ens hem d’ajudar molt els uns als altres. Hi ha gent que venia a demanar el seu lot de menjar pel Nadal que ja no ho necessita. I gent que, tot i tenir necessitat, aporta el que pot per al lot d’altres que ho necessiten més.
K: El vessant solidari és molt enriquidora. Jo tinc la promesa de fer la romeria descalç des de fa una dècada, més o menys. És dolorós, però molt satisfactori. També és emotiu veure quan la gent vol portar la verge i et pregunten. Doncs és clar! La verge és de tots nosaltres, de Sabadell. La pot carregar tothom. I quan veiem que molta gent de Sabadell s’hi implica, és emotiu.
L’Hermandad de la Fuensanta celebra una multitudinària i sentida romeria
