Imatges cedides per Antoni Oller / A.H.S.
Una frase atribuïda a Napoleó, que possiblement mai va pronunciar, era “la música és el conjunt de sorolls que menys molesten a l’oïda”. Es diu que la música afecta els estats d’ànim i, també, que amansa les feres. En tot cas, sembla que no hi ha celebracions sense música i que no seria gaire difícil trobar consens per definir la música com l’art de crear bellesa a través del so.
En Joan Oller Pons va dedicar setanta anys de la seva vida en la interpretació d’aquest art. Músic complet i competent, tocava el saxo, el clarinet, el violí i el piano, va fer de la música i la interpretació musical el seu modus vivendi. També va escriure articles als diaris, diverses cartes i un llibre relacionats amb la música i un altre llibre amb històries de Caldes de Montbui. Fou l’historiador de les formacions que va pertànyer i cronista de les orquestres de Sabadell. Va ser un seriós intèrpret i divulgador de la música orquestral, defensant sempre la catalanitat de la seva formació.
Pasapoga (Madrid) Anys 40
Durant setze anys de la seva vida va recórrer tota Amèrica Llatina amb l’orquestra Casino de Sevilla, nom amb què es coneixien per aquelles terres Els Fatxendes, l’orquestra que s’havia creat a Sabadell l’any 1842, com una escissió del Muixins, i que va triomfar arreu amb altres noms, com Orquesta Rio Club i Casino de Sevilla.
Després de la Guerra civil, els germans Tarragó van refer la formació d’Els Fatxendes amb músics de l’anterior etapa i de nous. Van llogar el local de l’Americana, al davant de Correus, batejant-lo amb el nom de Cactus Club. Van guanyar un concurs de jazz-hot celebrat, l’any 1942, al Roxy de Barcelona. Aleshores en formaven part: Pio Torrecillas, Josep Juvert, Joan Oller, Enric Tarragó, Adolf Carbonell, Ramon Codina, Ramon Tarragó, Antoni Tarragó, Josep Ballada, Pere Torres i Nemesi Martínez. Explicava Joan Oller que Els Fatxendes anaven vestits pel sastre Escoda, amb camises de cal Gràcia, corbates de cal Llobet i sabates de cal Nogués.
L’any 1985 l’Ajuntament de Sabadell va dedicar el nom d’un carrer a l’Orquestra Fatxendes i un altre als Muixins
L’any 1947 actuaven a la Sala Lamoga de Barcelona, a l’actual Plaça Francesc Macià. També van actuar a la selecta sala Ambos Mundos de Saragossa, a altres províncies i a Portugal. A partir de 1948 van triomfar a Madrid, en locals com el Fontoria i el Florida Parque, abans de fer-ho al Pasapoga, un luxós local el nom del qual provenia dels cognoms dels seus propietaris: Parra; Sánchez; Porras i García. Les actuacions de l’Orquesta Rio Club eren seguides per la flor i nata de la societat madrilenya. El representant senyor Francesc Estremera els havia demanat de canviar el nom de Fachendas per un de més suggeridor, per altra banda, també els interessava per raons econòmiques i de propietat del nom que pertanyia a Enric Tarragó. El nom elegit fou Orquesta Rio Club. Amb aquest nom van interpretar pàgines molt brillants al Pasapoga de Madrid.
La categoria de la seva música i el carisma de les seves interpretacions eren de gran qualitat, però, a més, les seves actuacions eren autèntics shows. De sobte hi havia a l’escenari sis violins que imitaven còmics moviments d’esgrima amb els arcs, mentre anaven interpretant la peça. També feien números de comicitat, parodiant els Vienesos, interpretaven temes com: Que tal senyor Pujades? Molt bé senyor Castells i, tot cantant, deixaven anar un acudit de l’època. O la polca del bombín, o ¡Caramba don Silvestre!. Aquestes actuacions anaven a càrrec dels polifacètics Joan Oller i Pio Torrecillas.
Joan Oller al saxo. Anys 90
L’any 1950 varen tenir l’oportunitat de travessar l’Atlàntic i anar a Cuba, deixant de cobrar en pessetes i fer-ho en dòlars. En arribar van saber que els havien tornat a canviar el nom. El representant a Cuba, Diego Ortiz López els havia anunciat com la millor orquestra espanyola d’aleshores i el mot Rio semblava d’origen brasiler, per altra banda, una orquestra que havia deixat bon nivell era la Gran Casino, aprofitant aquest detall i que venien d’Espanya, el nom elegit fou Casino de Sevilla.
A Cuba arribaven contractats per la Boite a l’aire lliure Sans Souci i per Radio Cadena Havana. També van signar un contracte per enregistrar deu discos amb la discogràfica cubana Cuban Plastics & Record Corp., la marca de la qual era Panart. Actualment, es poden trobar vinils d’aquesta marca amb temes de Casino de Sevilla. L’estada a Cuba els va representar a tots els músics i en especial a Joan Oller, un pas endavant i una gran experiència. Van conèixer i varen tenir contacte amb un dels millors compositors del moment com Irving Berlin, famós per haver compost els temes Cheek To Cheek, de la pel·lícula Sombrero de Copa; Change Partners de la pel·lícula Amanda o White Christmas de la pel·lícula Holiday Inn.
Orquestra Fatxendes. Anys 40
A Cuba estant, Joan Oller va escriure al mestre Pau Casals per tal de si tenia a bé confirmar-li un fet ocorregut l’any 1892:
“Il·lustre mestre i compatrici: Tenint ja molt avançat un historial anecdòtic de la centenària Orquestra Fatxendes de Sabadell, de la qual he format part durant catorze anys i havent tingut referència que l’any 1892 vàreu actuar en l’esmentada orquestra en qualitat de músic d’augment en el Círcol Egarenc de Terrassa i en els principis de la vostra gloriosa carrera artística, em seria gratíssim que de ser cert aquest fet i de recordar-lo, fóssiu servit en confirmar-m’ho personalment, si les vostres habituals ocupacions us ho permeten”
La resposta de Pau Casals va arribar en una postal datada el 31 de juliol de 1950:
“Volgut compatriota, crec poder confirmar-vos el que dieu.
La meva felicitació per la celebració del centenari de l’orquestra Fatxendes”
Per tant, era cert, Pau Casals va fer una actuació amb l’orquestra l’any 1892. Posteriorment a la carta, l’any 1964, Joan Oller va tenir una trobada amb Pau Casals a Buenos Aires.
Amb l’orquestra van anar a Mèxic, a Veneçuela i a tota Sud-amèrica. Van fixar la residència a Sao Paulo. A inicis dels cinquanta, a l’Argentina el cantant de l’orquestra era Antonio Prieto, que uns anys més tard, el 1961, va tenir un èxit mundial amb la cançó La Novia.
En Joan Oller va tornar a Sabadell l’any 1966, s’havia passat setze anys de la seva vida voltant, interpretant i vivint a l’Amèrica Llatina. Altres músics sabadellencs, o van trobar la mort a Amèrica, o també van anar tornant.
A finals dels anys quaranta, Els Fatxendes eren considerats com una de les millors orquestres espanyoles
Joan Oller Pons va néixer el dia 19 de novembre de l’any 1915 a Castellbell i el Vilar. La seva família es va traslladar a Caldes de Montbui, vila en la qual va fer els seus estudis musicals amb el mestre Xancó. El seu ofici era impressor i la seva afició la música. A Barcelona va estudiar el seu principal instrument, el saxo tenor, amb el mestre Llebot i sobretot amb el mestre Marcel·lí Bayer, de qui en tenia un bon record.
Orquestra Majestic. 1936
El mestre Xancó, el seu professor de música que tenia 70 anys, va muntar la Banda Municipal de Caldes on es va integrar en Joan amb els seus germans Joaquim que tocava el clarinet i Francesc la caixa redoblant. A l’edat de 21 anys, en Joan Oller, el seu germà Joaquim i altres joves, van crear l’orquestra Majestic. Justament durant una actuació d’aquesta orquestra al Círcol Republicà Federal de Sabadell, l’Enric Tarragó, un directiu d’Els Fatxendes, es va fixar en l’estil del Joan i li va enviar una carta a Caldes mostrant-li el seu interès. La carta duia la data de 9 de juliol de 1936. La guerra ho va espatllar tot. Entre al conflicte armat i la mili en Joan s’hi va passar sis anys de la seva vida. El 1942 els germans Tarragó van refer l’orquestra Fatxendes i el van contractar. Uns anys més tard es va casar amb la Matilde Jané i van ser pares d’un fill, l’Antoni. Després de tornar d’Amèrica va col·laborar amb en Pere Torres Tarragó, net de l’Antoni, que havia tornat a Sabadell l’any 1952 i havia refundat l’orquestra. Els Fatxendes van actuar per darrera vegada, l’any 1973, a Mollet.
Joan Oller Pons va morir a Sabadell el dia 5 de gener de 2007, després de dedicar tota la seva vida a la música d’orquestra.
