• Publicitat

    L’ESO a la butxaca, i ara què… FP o ‘batxi’?

    Repassem i analitzem totes les alternatives educatives després de l'ESO. Quina s'ajusta més a les teves necessitats?
    Redacció
    26 d'abril de 2023

    [S. G. Reginaldo]

    A la vida hi ha moltes decisions que ens canviaran el rumb. No necessàriament n’hi ha una de positiva i una de negativa, sinó que també existeixen aquelles que són transformadores, que ens duran a bon port independentment de la que escollim. Però segurament a ports diferents, això sí. Es dona constantment a l’escenari educatiu. I, em perdonareu pares i mares, però hi ha una decisió encara més “angoixant” que rumiar si portaré a la criatura a una escola o a una altra. Res no és comparable al moment quan aquestes, ja no criatures, deixen de banda l’etapa educativa obligatòria per topar de ple amb la formació postobligatòria que més els aproparà a aquell futur laboral que sempre han desitjat. Cal sumar a la indecisió de l’estudiant aquell estressant interval de temps quan escoles i instituts demanen al final de cada classe que és important prendre la decisió com més aviat millor. I al final tot acaba amb un: “Mama, papa. Tinc l’ESO a la butxaca. I ara què?”. 

    Si la intenció és la de seguir formant-se, a l’estudiant se li obren dues portes ben grans (i plenes d’altres portes). Triar entre fer un cicle formatiu de grau mitjà (FP) o anar cap al batxillerat. Si bé és una decisió que ha de prendre exclusivament l’estudiant, sempre s’agreix un copet de mà, no? 

    “Acabat el 4t d’ESO, els alumnes tenen aquestes dues vies; i aleshores, és quan els orientem de la següent manera. Els indiquem que el batxillerat és la via que ens prepara per a la universitat i el cicle formatiu es centre en un àmbit molt més concret per tenir un primer contacte amb el món laboral”, sosté Carles Rovira, director de l’escola Sant Nicolau de Sabadell. Cal recordar, però, que ambdues línies tenen un punt de retrobament acadèmic, el cicle formatiu de grau superior, que ens acreditarà com a tècnics superiors i fins i tot ens brindarà un tiquet per accedir als estudis universitaris sense haver passat pel batxillerat. L’entramat d’opcions no és excloent, sinó que aporta prou flexibilitat perquè l’alumne pugui explorar diverses opcions i no es vegi hipotecat de per vida en cas que el curs lineal que ha escollit no li acaba de fer el pes. 

    “La formació professional no passarà per assignatures com el castellà, el català o la història; ja que s’endinsarà en la infermeria, la fusteria o la mecànica”, il·lustra Rovira, que afegeix que  “en només dos anys garantirà una titulació senzilleta, però prou sòlida per a endinsar-se al món laboral”. En canvi, als estudiants que tenen clar que volen enfrontar-se a les PAU, i posteriorment, a una carrera universitària, “se’ls recomana més la via del batxillerat”, subratlla el director del centre. És important recordar que la selectivitat és, en poques paraules, un resum de tot allò que l’estudiant ha après al llarg dels dos cursos de batxillerat. Preparar-se les PAU sense haver transitat pel ‘batxi’ pot arribar a ser molt feixuc.

    FP, de moda

     Una desafortunada tendència, cada vegada menys pensada, situava els estudis en formació professional com una via menys digna que el batxillerat. “S’han invertit molts esforços pedagògics en l’FP, perquè s’ha demostrat que és una via molt i molt competent”, reivindica Rovira. De fet, l’escola Sant Nicolau va impulsar  fa uns anys també aquesta alternativa acadèmica davant de l’augment de la demanda  i “ara oferim un grau mitjà en Sistemes Microinformàtics i Xarxes, i el grau superior en Desenvolupament d’Aplicacions Multiplataforma”, apunta. 

    I és que amb les xifres a la mà, durant el curs passat la demanda d’aquesta línia educativa va créixer un 6,1% respecte al curs anterior. En només un any, la ciutat va passar de tenir 4.453 alumnes d’FP a tenir-ne 4.725. I per agafar perspectiva, l’augment encara és més significatiu si ho comparem amb les xifres de fa deu anys, quan el gruix d’estudiants d’FP era un 21,3% més baix a Sabadell.

    I altres dades que mereixen atenció són les que fan referència a la inserció laboral, un dels aspectes que els alumnes tenen més en compte a l’hora d’escollir quin tipus d’educació postobligatòria escollir. Com determinava l’estudi Inserció Laboral d’Ensenyaments Professionals, elaborat l’any 2022 pel Departament d’Educació, l’índex d’atur entre els graduats en Formació Professional era tres vegades inferior que la resta de joves de menys de 24 anys de Catalunya. De l’informe també se’n desprenia que les àrees on més inserció laboral tenen els matriculats en un cicle mitjà o superior són aquelles relacionades amb la indústria o les energies renovables.

    Publicitat

    També et pot interessar

  • Diari de Sabadell, el diari de sempre, al servei dels sabadellencs i vallesans.
    Telèfon: 937 275 545

    Redacció: [email protected]

    Publicitat: [email protected]

    Administració i subscripcions: [email protected]

    Plaça de Ricard Simó Bach, 8. 08202 – Sabadell

    Clica aquí per descarregar-te el MEDIA KIT 2022

    Certificats per:
    Amb el suport de: